Gran part de la sessión del darrer Plenari de Districte, presidida per la regidora Laura Pérez, va venir marcada per l’actitud obstruccionista de l’oposició. En contrast amb aquest tarannà poc constructiu, i tal com explicà la regidora, l’equip de govern del nostre districte ha realitzat una intensa tasca en els set Consells de Barri durant els mesos d’octubre i novembre amb l’objectiu d’exposar i debatre les principals actuacions que es portaran a terme. La importància que des del nou govern es dóna a la participació, a l’escolta del veïnat, ha quedat palesa tant en les formes com en el continguts. Aquest “treballar obeïnt” -que constitueix part del nostre ADN- també ha quedat reflectit en la problemàtica associada a la Línia 37 de La Marina, motiu d’una legítima resposta veïnal. En aquest sentit, des de Barcelona En Comú de Sants-Montjuïc ens hem manifestat favorables a que es mantingui el servei que dóna actualment aquesta línia d’autobús donant suport actiu a les mobilitzacions.

També s’aprofitaren els Consells de Barri per presentar la proposta de Pla d’Usos del Triangle de Sants-Hostafrancs, acompanyada per la suspensió de concessió de llicències per locals de concurrència pública, i un procés participatiu orientat a recollir les demandes veïnals. A aquesta línia d’acció s’hi afegeix el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), que pretén posar fre a una problemàtica de primer ordre com és l’impacte negatiu sobre l’accessibilitat a l’habitatge i la convivència que suposa l’especulació immobiliària que acompanya l’activitat turística. La conseqüència més dramàtica és el procés d’expulsió del veïnat amb menys recursos del nostre barri (pots veure com ens afectaria al districte aquí). En aquest sentit, resultà significatiu el rebuig dels consellers dels grups municipals de la dreta a donar suport al PEUAT. Però més sorprenent fou el posicionament també contrari de la CUP, tot argumentant que la proposta del govern municipal és insuficient per ajustar-se a les seves aspiracions. Actituds aquestes que contrasten amb una realitat quotidiana que demostra que sense un PEUAT aprovat no serà possible fer front a la lenta i inexorable expulsió de veïnat dels nostres barris . Fet també denunciat pel col·lectiu desnonat de la finca de Creu Coberta 24 el mateix primer de desembre pel matí i que es manifestà, acompanyat de moviments socials del barri, davant de la Seu de Districte durant el transcurs del Plenari. Doncs és en la prevista obertura del carrer Diputació on s’hi expressen de forma més clara les possibilitats del PEUAT per protegir els barris de la depredació hotelera. Quan aquest estigui aprovat, en la zona d’Hostafrancs no hi podrà aflorar cap altra promoció hotelera. En canvi, aquesta ha esquivat a la moratòria ja que disposava d’un certificat d’aprofitament urbanístic que li permetia demanar una llicència, inclús dins la moratòria d’hotels, que des del juliol de 2015 es decretà a la ciutat amb el nou Govern de Barcelona En Comú.

Així mateix, també es feu esment a actuacions més concretes com ara la realització d’avaluacions sonomètriques per detectar els perjudicis pel soroll a Font de la Guatlla. Són actuacions que formen part d’una concepció de la ciutat on es tracta de posar al centre el benestar, la convivència i el gaudi de l’espai públic per part del veïnat. En aquest sentit, quedà palès el contrast amb les propostes de Cs i PP quan fan referència a l’abús que es fa de l’espai públic en la plaça Navas, una qüestió que està generant malestar tal com es manifestà al Consell de Barri del Poble Sec, fins al punt que Cs reclamés la instal·lació de càmeres de videovigilància a la plaça. A banda de ser rebutjat aquest prec per part del govern de districte pel seu caràcter polèmic i dubtosos resultats, és necessari denunciar la instrumentalització per fins partidistes d’aquest tipus de problemàtiques per part de la dreta, només interessada en  fer soroll polític durant uns dies. Com assenyalà la regidora en un altre moment, aquesta mateixa pràctica política s’utilitzà per part del PP a l’anterior Plenari cercant explotar el tancament del CAP de Carreras i Candi en el barri de Badal amb l’únic objectiu de desgastar el govern i després desentendre’s sense fer-ne cap seguiment real. Una actitud clarament irresponsable i poc constructiva que la ciutadania no mereixem.

En obvi contrast, la regidora també presentà la mesura de govern que incloïa més d’un centenar de línies d’acció que mostren el compromís ferm de l’equip de govern amb les línies establertes pel Pla d’Actuació de Districte i derivades del Pla d’Actuació Municipal. La participació registrada, sempre millorable per altra banda, en la seva elaboració en el marc de la campanya Decidim Barcelona obliguen encara més a impulsar aquestes iniciatives malgrat l’actitut obstruccionista en bloc de l’oposició. De forma implícita, Jordi  Fexas (ERC) reconeixia al Plenari aquesta legitimitat emanada de l’associacionisme i de la participació del “carrer”, que, com va quedar demostrat en el desenvolupament de la sessió, quan col·lisiona amb els posicionaments dels representants polítics sovint no és per la manca de consens i diàleg habitualment imputats al Govern, sinó que es dóna de forma artificial i esperonada per interessos partidistes. O, com fou el cas del conseller d’ERC, sols per fer-se notar amb la imitació de les paròdies artificioses, però buides de tot contingut, de Gabriel Rufián en el Congrés.

L’actitud d’obstaculitzar que observem darrerament també s’extengué en el curs del debat a la proposta de Pressupostos del 2017. Així mateix, fou objecte de crítica el Pla de Barris que recull una sèrie d’intervencions orientades a mitigar les desigualtats socials i corregir els dèficits urbanístics i que és un exponent clar per part de Barcelona En Comú en la línia del nostre compromís per millorar les condicions de vida dels barris populars, entre els quals trobem La Marina del Port i la del Prat Vermell.

La sessió, en termes generals, reprodueix a nivell de districte tendències observables en l’àmbit municipal. Per una banda, un govern municipal que malda per portar a terme un programa i un projecte de ciutat que va rebre un ampli suport popular i, per l’altra, la d’una oposició que pivota sobre el “tot s’hi val”, demostrant-se capaç de votar en contra de les grans propostes i marcs d’actuació generals i, alhora, amb la boca petita també reconèixer i mostrar-se favorable als seus continguts de forma aïllada i mostra de les contradiccions d’una oposició orientada a desgastar l’equip de govern a tots els nivells, mentre les conseqüències d’aquesta actitud les pagarem tots i totes, la ciutadania en general.

És per tot plegat que apel·lem a la responsabilitat per acabar amb aquesta situació paradoxal. I la titllem així perquè tot i ser un govern de majoria relativa però que, alhora, compta amb importants nivells de suport popular, creiem que existeix una més que suficient majoria d’esquerres per bastir un model de ciutat democràtica, justa i igualitària. Una majoria suficient per posar en el centre les demandes i necessitats veïnals més enllà d’interessos partidistes i a curt termini que ignoren o, fins i tot, pretenen dilapidar l’oportunitat que ens és donada per tal d’enfrontar de la millor manera possible la situació d’emergència social que encara patim. Aquest és, en darrer terme, el compromís de Barcelona en Comú, tant a l’Ajuntament com als nostres barris, ja que no oblidarem mai qui som ni perquè som aquí

*     *     *

Pots llegir la notícia a la premsa local o veure el vídeo de la primera part del Ple