Arxiu d'etiquetes: Prat Vermell

Assemblea Oberta de Barcelona en Comú a Sants-Montjuïc

Dimecres 8 de juliol, a les 19 h, les organitzacions territorials de Barcelona en Comú de Sants-Montjuïc convoquem al veïnat a una assemblea oberta als Jardins de Celestina Vigneaux.

A l’acte es farà la presentació oficial d’en Jaume Asens, nou regidor del districte, i dels candidats a ser escollits en les primàries actuals com a consellers de districte.

Per tots aquells que no esteu al cas de qui era la Celestina Vigneaux us oferim aquest enllaç a la wikipèdia

unnamed (1)

Crònica de la visita de l’Ada Colau als barris de la Marina de Sants

La candidata a alcaldessa per Barcelona en Comú fou acompanyada per l’Esther Pérez, candidata a consellera del districte de Sants-Montjuïc i diversos veïns i veïnes que la posaren al dia de les necessitats dels barris de la Marina de Sants

El passat dia 8 d’abril, a 2/4 de 5 de la tarda es van aplegar unes cinquanta persones a la plaça de La Marina per acompanyar l’Ada Colau i l’Esther Pérez, candidates a alcaldessa i a consellera de districte, respectivament, per Barcelona en Comú.
AdaMArina_1La idea era recòrrer els racons del barri per conèixer la història i escoltar els veïns i veïnes de quines eren les seves necessitats, les seves inquietuds, què volien d’un govern municipal i què demanaven d’una alcaldessa i d’una consellera de districte.
Desprès d’una petita introducció de l’origen del barri per part del Julio Baños, un historiador amateur i gran coneixedor de la història de la Marina, la següent parada va ser el “Capri” (abans un cine i un gimnàs i ara un equipament promès al barri per l’actual govern municipal i que no arriba a concretar-se), el Poliesportiu Energia (una zona esportiva que ha vist retallades les instal.lacions que ha d’acollir) i els habitatges Seat (mostra de la lluita obrera que tant va significar el que abans s’anomenava Zona Franca) van ser els primers indrets recorreguts.

AdaMArina_2

El contacte amb un comerç font de cultura des de fa més de 60 anys al barri i les seves penúries per continuar avançant van donar pas a la passejada pel barri de Plus Ultra, on un altre savi, el Sr. Boix, va mostrar les obres encetades per millorar l’accessibilitat però també les necessitats que no han estat cobertes. Parada obligatòria a la “bodegueta” que continua fidel a la tradició. Aquí, al barri de Plus Ultra, una lliço d’història de quan la guerra civil i una anècdota, el jugador del Plus Ultra i l’Hostafrancs i President de la federació catalana de futbol i vicepresident de l’espanyola, el Sr. Antoni Puyol va nèixer en aquests carrers, encara es pot trobar la que va ser la seva casa al final del carrer del’Aviador Ruiz de Alda.
L’arribada a Can Clos, un dels dos barris més amagats de La Marina, va ser apoteòsica però també va deixar força astorades les candidates amb la possible especulació immobiliària dels terrenys de la bòvila i la complicitat del districte amb la gestió opaca de les darreres Juntes de l’AAVV. Dos fets van treure aquest mal gust de boca, la placa agraïnt als veïns i veïnes que van fer possible la millora del barri i la voluntarietat d’una jove educadora que, sense cap tipus de suport de l’ajuntament i només amb la seves ganes, ofereix un espai als nens i nenes de Can Clos per crear, estudiar, aprendre en el lleure i els ajuda a estudiar de manera gratuïta.
Passades ja les 8 de la nit el pintor Josep Ma. Torres ens va convidar a veure la seva obra exposta a la Casa del Rellotge, amb la qual es recorda com era el barri quan encara tenia platja (entre d’altres).
La visita va acabar a les 21’30 amb un debat a l’Engranatge sobre els moviments socials organitzats del barri i tot i que va quedar pendent una visita a les cases barates d’Eduard Aunós (“model del que no és cohessió veïnal” en paraules de l’Ada Colau) i el Polvorí, la futura alcaldessa de la ciutat va donar les gràcies sensiblement emocionada per haver pogut gaudir d’una visita tan emotiva, profunda i educadora d’un barri que, més enllà de les mancances del transport públic, té d’altres mancances però també grans possibilitats.

Jordi Martí, el Regidor “Indignat” de Sants-Montjuïc

Sr. Jordi Martí, Regidor del Districte de Sants-Montjuïc,

En referència al seu article d’opinió publicat en l’apartat La Tribuna de El Periódico de Catalunya el passat dilluns 30 de març, des de Barcelona en Comú de Sants-Montjuïc volem dir-li que no enganya a ningú. La seva columna és del tot surrealista. Llegint-la, qualsevol diria que vostè és el veí més indignat del Districte: “Els barris de la Marina pateixen des de fa massa anys una mancança que cal resoldre aviat. La Línia 9 del metro i el ramal de la L-10 encara no donen servei als veïns d’aquests barris”. Ens pot dir a qui li diu això? Pot parlar més clar? A qui clama? A l’alcalde Trias? Al president Mas? A CiU? Seguint el seu argumentari segur que dirà a l’Estat espanyol, però a nosaltres no ens la cola, amb aquest tema no, i si segueix llegint, li demostrarem perquè.

El que ara sembla el Regidor Indignat, Jordi Martí, va necessitar 14 setmanes consecutives de protestes amb una mitjana d’uns 500 veïns i veïnes de La Marina per decidir convocar la Taula de Mobilitat del Barri. Un cop convocada, aquesta taula només va servir per posar excuses i salvar els mobles a l’alcalde Trias i, de rebot, al seu partit, Convergència i Unió: que si la Generalitat està escanyada per Madrid, que si Espanya ens roba i per això no podem acabar la línia 9,… excuses, i vostè ho sap!

Davant d’algunes de les imprecisions que presenta el seu article volem fer la nostra lectura i la nostra exposició dels fets començant per recordar-li que no va ser el Govern de CiU sinó el govern del tripartit qui inicià les obres del metro al barri. En aquell moment inicial la prioritat fou l’obertura del metro a La Marina-ZF, amb un pressupost de 280 milions d’euros. Va ser amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, de CiU, que canviar la prioritat i va passar a prioritzar el tram de l’aeroport, molt més car que el del barri de La Marina i al qual se li va sumar un tram no pressupostat, que és el de Zona Universitària-Collblanc. A aquesta nefasta decisió se li afegeix la ironia que per tal de poder inaugurar el tram de l’aeroport calia adequar una part del tram de La Marina, instal•lar la catenària i una via per on els vagons poguessin anar a les cotxeres. Això suposà que dels 280 milions pressupostats se n’hauran de gastar 140 per fer possible el tram de l’aeroport. Fins aquí, estaríem d’acord que l’obra s’ha vist perjudicada per les decisions de la legislatura actual del seu partit, CiU i l’obediència absoluta de les forces que governen aquesta ciutat als interessos privats del turisme i les multinacionals. Perquè no ho diu alt i clar això en el seu article? Per què vostè Sr. Regidor, està servint al seu partit però no a la ciutadania i menys a la de La Marina.

I per respondre al seu article li volem recordar les moltes preguntes sobre aquest tema que se li han fet en Audiència Pública per part del veïnat organitzat del districte, preguntes sense resposta que se li ha fet al llarg d’aquesta legislatura i que vostè, ni abans ni ara, ha volgut respondre amb claredat:

1.- Com es pot mostrar aquesta indignació després de prioritzar la finalització del tram de Collblanc/Aeroport, que costava 70 milions d’euros més que el tram de La Marina-Zona Franca i, a sobre, afegir-li la construcció del tram de la Zona Universitària que no estava ni tan sols pressupostat?.

2.- Com es pot mostrar aquesta indignació i esforçar-se per trobar finançament per al tram de l’aeroport (negociant amb la Ministra de Foment amb qui l’actual conseller Santi Vila té una relació personal molt bona) per import de 200 milions d’euros i no fer el mínim esforç per al tram de la Marina?

3.- Com es pot mostrar amb aquesta indignació i decidir fer una llançadora des del centre a l’aeroport perquè el Sr. Alcalde considera que hi ha massa estacions en el tram de l’aeroport i que no serà viable per als turistes i els homes de negocis. Projecte de llançadora per al qual també s’ha aconseguit finançament (200 milions més que es poden sumar als 200 milions que es va negociar per al tram de Collblanc, ja en portem 400…).

4.- Com es pot mostrar aquesta indignació quan el seu govern municipal de la ciutat de Barcelona decideix deixar més de 300 milions d’euros a la Generalitat a fons perdut i sense gaires exigències per a la seva devolució i no negociar un mínim compromís per a prioritzar la millora dels transports públics com els del barri de La Marina?

5.- Com es pot mostrar aquesta indignació i al mateix temps engegar les reformes a Diagonal (per cert amb sobrecostos importants), Glòries i la Ronda del Litoral (via Ictena) per un import global que supera el pressupost del tram que resta pendent a La Marina?

Tal com li dèiem al principi, Sr. Jordi Martí, el seu article d’opinió no enganya a ningú. Perquè, com es pot mostrar indignació i al mateix temps fer de prestador a interès zero al Govern de la Generalitat sense demanar res a canvi? Com es pot dedicar a subvencionar empreses fallides com Spainair o el Circuit de Catalunya i no mostrar un mínim esforç en donar millors transports públics a un barri tan oblidat com el de La Marina? No serà que en temps de precampanya electoral li agafa molta pressa per fer promeses de projectes que ha ignorat deliberadament durant tota la legislatura?dsc_1093

Barcelona la fa la seva gent

Barcelona En Comú impulsa un procés de participació obert a tota la ciutadania per a l’elaboració del programa electoral. Tens idees? Participa-hi!

La ciutat en què vivim la fem entre tots i totes: la ciutadania, les persones que  s’autoorganitzen en associacions i col·lectius, les que treballen a la ciutat, les que no formen part de cap candidatura política. Per això defensem que les propostes per transformar la ciutat i les  institucions s’han d’elaborar i posar en pràctica de manera  col·lectiva.

Del 25 de març al 14 d’abril desenvoluparem un procés de participació obert a tota la ciutadania per a l’elaboració del programa electoral, en què es puguin aportar i debatre propostes sobre la base de les necessitats de cadascun dels barris. Volem incloure, d’aquesta manera, les demandes i necessitats que contribuiran a elaborar el  programa final amb què concorrerem a les properes eleccions municipals  per guanyar una Barcelona, ​​uns districtes i uns barris dels quals ens puguem sentir orgulloses.

Tens una bona idea o solució per al teu barri?

Pots participar-hi en línia o presencialment.

  • Presencialment: pots posar-te en contacte amb qualsevol grup de barri de Barcelona En  Comú. D’altra banda, els grups de barri duran a terme trobades amb els  diferents actors per anar recollint demandes, que seran pujades a la plataforma DemocracyOS per ser debatudes en comú.
  • Digitalment a través de la plataforma DemocracyOS, que permet aportar i valorar propostes i també afegir-hi anotacions.