Comunicat sobre els fets al voltant del desallotjament del bloc de Sugranyes 9

Davant dels gravíssims desallotjaments escomesos pel cos dels Mossos d’Esquadra i sota la direcció del Departament d’Interior, encapçalat pel conseller Joaquim Forn (PDCat), en aquests darrers dies en els blocs d’Entença 151 i de Sugranyes 9, l’Assemblea de Sants, Hostafrancs i la Bordeta de Barcelona en Comú vol expressar el seu rebuig contundent enfront d’aquestes pràctiques que atempten contra els drets fonamentals d’aquestes persones, víctimes de l’emergència habitacional que vivim avui les veïnes de la nostra ciutat.

En el cas del bloc de Sugranyes 9, la problemàtica no es va iniciar pas el passat dimecres 9 d’agost, sinó ja mesos enrere, quan el nucli familiar original ocupà aquesta finca i, des de el primer moment, l’equip de Govern de Barcelona en Comú de Sants-Montjuïc en feu el seguiment i atenció que el cas exigia, de la mateixa manera que es fa amb altres que es donen per tota la ciutat i cercant sempre donar solucions concretes als problemes de les famílies com, per citar-ne només un exemple, el garantir que poguessin disposar de subministre d’aigua potable. Solucions que, cal remarcar, s’emmarcaven en la complexa problemàtica d’aquest cas concret i en les que també hi participaren el CUESB i els equips de Serveis Socials i d’Atenció a la Pobresa Energètica de l’Ajuntament de Barcelona.

Volem aclarir que, el dia dels fets, a primeres hores de la tarda les tasques de treball per trobar sostre provisional a les famílies ja havia donat els primers resultats però només cinc de les dotze famílies s’acolliren al primer oferiment de l’Ajuntament i van ser allotjades en pensions. La mateixa tarda del 9 d’agost, es van presentar a la Seu de Districte demanant una solució part de la resta de famílies que havien rebutjat en un primer moment l’oferiment fet per l’Ajuntament, iniciant-se a continuació una llarga negociació, mentre que una altra part de les famílies afectades van decidir cercar solucions pel seu compte.

A la nit, amb les famílies afectades que van dirigir-se a la seu de Districte, com també amb els activistes i col·lectius que les acompanyaven, ja estava acordat la major part del document que es tancaria definitivament per escrit l’endemà pel matí a la plaça Sant Jaume. L’únic afegit fou el darrer punt, de caràcter menor, que citem textualment: “si algun dels usuaris troba un allotjament homologat per l’operador municipal, la proposta serà valorada per part de Serveis Socials”.

Pel que fa les últimes hores que es van viure a la Seu del Districte creiem que és fals insinuar que hi va haver violència doncs, sent ja les tres de la matinada, després de les intenses hores de negociació i constatant que només quedaven entre els presents dos de les persones afectades s’optà llavors per ajornar el diàleg i s’instà a abandonar les dependències municipals a totes les persones que encara hi romanien, que van marxar de forma pacífica.

És d’aquesta manera que des de l’assemblea volem manifestar:

  1. A dia d’avui totes les persones desallotjades tenen garantitzat un allotjament provisional i els casos que s’estan denunciant encara a les xarxes responen a aquelles persones afectades que han triat gestionar directament la cerca de pensió (tal i com permet l’acord adoptat per les famílies) i per als que es disposa també de llits disponibles. Es a dir, res a veure amb el que es dedueix de la nota de premsa de la CUP Barcelona. Respecte a les solucions habitacionals definitives, cal tenir present que aquests casos es tramiten a través Mesa d’Emergències Socials de Barcelona on, ara mateix, hi ha una llista d’espera de 150 sol·licituts.
  1. Valorem molt positivament i agraïm de tot cor el suport permanent d’aquells col·lectius i persones que han estat fent tasques de mediació i acompanyament a les famílies afectades que han cercat l’atenció per part de l’Ajuntament, tant a partir del desallotjament com durant els mesos previs.
  1. Som conscients que, en front de la situació d’emergència habitacional que vivim a la nostra ciutat, cal continuar ampliant el parc d’habitatge públic i que aquest va incrementant-se però, tot i així, continua sent totalment insuficient. També som conscients que cal continuar treballant i millorant la nostra capacitat de negociació en moments, cal remarcar, sempre intensos i de gran complexitat. També entenem que en un context d’angoixa i patiment cal tenir molta cura de les persones afectades. Continuarem ara i sempre esforçant-nos per millorar i treballar de la forma més humana possible.
  1. Ens indigna que es vulgui confondre aquesta realitat complexa que tot just indiquem amb una suposada mala fe per part del Govern municipal de Barcelona en Comú i que se l’acusi de voler enganyar a les persones afectades quan, des del primer moment, s’havien posat sobre la taula propostes d’allotjament d’emergència per tal que ningú dormís al carrer. Cosa que, per altra banda, es compleix sempre. També ens indignen les insinuacions sobre si hi va haver violència en la Seu de Districte. Què cercaven fer les persones, de les que només dues eren afectades pels desallotjaments del bloc de Sugranyes 9, a les tres de la matinada en la Seu de Districte? I què havia passat amb la situació d’emergència, on estaven les famílies que van dir no tenir cap altra opció?
  1. No podem entendre què es pretén dir a l’assenyalar que a la plaça de Sant Jaume sí es van satisfer les demandes que no havien estat satisfetes al Districte. L’acord verbal obtingut a la nit del 9 d’agost ja recollia quasi tot el contingut del document que s’entregà l’endemà pel matí excepte el darrer punt que, precisament, era el menys rellevant de tots.
  1. Ens sumem a la denúncia pública i a la demanda de les explicacions pertinents realitzada el passat 10 d’agost per l’alcalde accidental Jaume Asens contra els desallotjaments realitzats aquests darrers dies en els blocs d’Entença 151 i de Sugranyes 9 i que, de forma flagrant, presenten tot un seguit de pràctiques anòmales per part del Departament d’Interior encapçalat pel conseller Joaquim Forn (PDCat). Aquests dos operatius policials realitzats per ordre del Departament d’Interior són execrables i no demostren cap mena de sensibilitat i preocupació per la situació concreta de les persones afectades.
  1. Convidem, una vegada més, a tots els grups de l’oposició, especialment al grup municipal de la CUP Barcelona, perquè es comprometin en iniciatives constructives i que atenguin a les necessitats concretes derivades de l’actual situació d’emergència habitacional que patim a la nostra ciutat, com sí va fer Barcelona en Comú en el darrer plenari de districte del Juliol. Creiem fermament que les veïnes dels nostres barris no mereixem menys que això..

3 pensaments sobre “Comunicat sobre els fets al voltant del desallotjament del bloc de Sugranyes 9

  1. Parece que os olvidáis aquello de “entramos a las Instituciones” cuando atedeis a personas desalojadas del Distrito de Sants por antidisturbios de la GUB, en la calle. Qué pasa, que no tenéis sillas cómodas dentro? O a los okupas se les cierra la puerta en la cara?
    De verdad que me he mordido la lengua por no echarles mierda pero me estáis empezando a cansar un poco.

    1. ¿Y te impone más una GUB haciendo el paseíllo para abadonar el local q los mossos arrastrando por los pelos a criaturas para sacarlos de sus casas…?

      Está claro que esto de las Instituciones tiene su miga, pero prefiero a los comunes q no a un Trías, q nos han vendido la ciudad y ahora tenemos lo q tenemos, así q con errores y limitaciones q seguramente no comparto, prefiero tener a Bec en el ayunta porque ¿ves en el horizonte algo mejor?

  2. ¿Antidisturbios de GUB recibiendo a quién? Todo lo contrario, se les recibió como siempre se hizo antes del desalojo del 9 de agosto, es decir: abriéndoles las puertas del espacio y atendiendo a sus necesidades y demandas y ofreciendo soluciones concretas de emergencia. Y no salieron de ahí sin un compromiso claro y, cierto, éste fue sólo verbal y hasta el día siguiente no se dio por escrito.

    Por otro lado, hay que tener en cuenta la complejidad de este caso , pues me pregunto sobre si una de las partes está cumpliendo con todo a lo que se comprometió y otros, en cambio, sí deberían ser quiénes se cuestionasen sobre su rol allá, como en ocasiones no dejar hablar en voz alta a las familias afectadas, en vez de tirar basura sobre otros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*