Superilla d’Hostafrancs i model de ciutat

Després d’una tardor convulsa, tot just fa un parell de setmanes que van tenir lloc els primers Consells de Barri del nou curs. La Superilla de Sants-Hostafrancs, delimitada pels carrers de Tarragona, Creu Coberta i Passeig de Sant Antoni, va ser el tema estrella al Consell de Barri d’Hostafrancs.

El projecte de superilla, en el cas d’Hostafrancs, es va començar a treballar a partir del 2014 amb la creació del seu Grup Impulsor, amb la finalitat de vetllar i impulsar el desenvolupament del procés participatiu i fer seguiment del procés en el seu conjunt. En aquesta comissió de treball des dels seus inicis estan integrades, a part del tècnics, diverses entitats del barri, d’entre altres l’AAVV d’Hostafrancs, Associació de comerciants de Creu Coberta, la FAECH, el Cinema Cooperatiu Zumzeig, Ràdio Comunitària d’Hostafrancs…


El pla inicial de superilles plantejat en mandats anteriors, contemplava cadascuna de les illes com un magne-projecte pilot d’impacte. Projeccions futuristes basades en la mobilitat i biodiversidad sostenible, però també de costoses intervencions als edificis per fer-los autosostenibles tant a nivell energètic com de recliclaje de residus i aigües negres. Projectes aïllats faraònics i d’alt desenvolupament tecnològic, en contrast amb l’urbanisme més primari de la resta de la ciutat, que abocaria a aquestes noves zones elitistes a previsibles processos de gentrificació.


Quan BComú arriba a l’ajuntament el projecte s’afronta en un intent de fer de Barcelona en el seu conjunt, una ciutat el més habitable, sostenible i inclusiva possible. S’opta per un urbanisme tàctic que desestima les costoses intervencions en els edificis i es centra en afavorir les condicions de vida i disminuir els impactes negatius per a la salut, com són la contaminació de l’aire i l’acústica. Pacificar el trànsit –és a dir, convertir part del que actualment són vies bàsiques en vies d’ús exclusiu veïnal– i recuperar l’espai públic per a la vida quotidiana, es converteixen en aquesta legislatura en el repte de les superilles.

En el cas d’Hostafrancs, on ja hi ha un recorregut de pacificació del trànsit i recuperació d’espai públic, queden pendents les actuacions més properes a Plaça Espanya. L’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat aposta per limitar als carrers Tarragona i Creu Coberta els eixos de trànsit intens al barri i reconvertir la mobilitat de Consell de Cent, on el trànsit ha estat quantificat en 10.000 vehicles al dia, en una mobilitat de barri i veïnal. En bona part es tracta de cotxes que provenen del carrer Aragó i travessen Hostafrancs per evitar Plaça Espanya; entren pel carrer Sant Nicolau, baixen per Béjar i prenen Consell de Cent per seguir travessant el barri, sortint pel carrer Moianès.

L’actuacio prevista consisteix en pacificar Consell de Cent amb un únic carril de circulació per a transport públic, una línia d’aparcaments o càrrega i descàrrega i un carril bici bidireccional. Per a les voreres hi ha dues idees possibles; l’una és ampliar una vorera i equipar-la amb  jardinets, l’altra és posar una línia d’aparcaments de motocicletes entre el carril de trànsit de vehicles i el de bici sense ampliació.

Un altre punt pendent són les estretes voreres a Rector Triadó, Béjar i Sant Nicolau que dificulten l’accessibilitat del vianant. També es planteja evitar l’accés de cotxes pel carrer Sant Nicolau i crear vies de plataforma única als carrers Príncep Jordi i Béjar.

Una major habitabilitat de l’espai públic vol dir deixar de posar l’èmfasi en allò productiu i posar-la en les persones i les cures(1), i incidir en la qualitat de l’aire i en la reducció de contaminació acústica passa per un canvi funcional de la mobilitat(2). És per això que unes polítiques públiques transversals que vulguin incidir en augmentar la qualitat de vida, han de plantejar qüestions tan bàsiques com deixar de donar-li prioritat al cotxe sobre el vianant, impulsant intervencions urbanes del tipus de voreres àmplies que eliminin l’aparcament en superfície, espais rics en zones verdes, elements urbans que facilitin la trobada col·lectiva i la diversitat funcional, actuacions en matèria de seguretat com la il·luminació…

Si volem que les nostres condicions de vida realment millorin cal, no només l’acció política, sinó que la població en el seu conjunt entengui que resoldre qüestions com una previsible reducció de places de pàrquing o la no resolució del problema del trànsit al desplaçar-lo a un altre carrer –qüestions plantejades pel públic al Consell d’Hostafrancs–, passen per entendre que fer la ciutat més habitable i disminuir els seus impactes en la salut és posar el col·lectiu per davant de l’individu. En aquest cas, apostar per un transport públic, equitatiu i de qualitat, enfront de l’ús del vehicle privat que està posant la ciutat al límit de les seves capacitats de mobilitat.

  1. La Ciutat de les Cures – Laura Perez (Regidora de Feminismes i LGTBI, Regidora de Sants-Montjüic) i Mariela Iglesias Costa (socióloga)
  2. Podem salvar Vides – Janet Sanz (Regidora d'Ecología, Urbanisme i Mobilitat) i Gemma Tarafa (Comissionada de Salut)