Parlar de l’aire és parlar de salut

Sants-salut (2)-1Sota el lema «Parlem de Salut?» es va celebrar, el passat diumenge 27 de novembre, l’acte que posava sobre la taula la problemàtica de la qualitat de l’aire al barri. Entenem que parlar de l’aire que respirem és parlar de salut.

Una quarantena de persones vam acompanyar l’Olga Margalef (membre de l’Eix d’Ecologia de Bcomú i de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire), en Davide Malmusi (Director de Serveis de Salut de l’Ajuntament de Barcelona) i el Domingo Alonso (Conseller de Salut del Districte de Sants-Montjuïc) en aquesta matinal que permetia aclarir conceptes de forma senzilla i propera.

No van trigar a sortir a la conversa els convidats obligats quan es parla de la qualitat de l’aire: els òxids de nitrogen, en especial el NO2 (diòxid de nitrogen) i les partícules en suspensió, PM. Aquests dos elements són els principals contaminants que afecten la nostra salut, es troben a la capa d’aire que respirem i es formen principalment per la combustió dels vehicles amb motor, especialment els dièsel, així com per altres activitats humanes. Tal i com mostren les dades de l’estació de vigilància situada a Can Mantega, al districte no estem lliures d’aquests contaminants. Actualment també tenim, a demanda del conseller, una unitat mòbil al barri de la Marina, que recull dades per valorar la incidència dels grans creuers sobre el barri.

Irritació de les mucoses, afectacions cardiovasculars, 3500 morts prematures (persones menors de 65 anys), 5100 casos de bronquitis en adults i 31100 casos de bronquitis agudes en nens. Estem parlant de malestar, de malalties, pèrdua de salut, ingressos de nens i adults a urgències, medicació… Estudis recents mostren també com les criatures que estan més exposades a contaminació presenten retards cognitius i d’aprenentatge. Malgrat que a la ciutat els episodis que superen els límits horaris permesos per la legislació europea no són habituals, sí que ho són les superacions anuals dels límits marcats per la OMS i això es manifesta clarament, en la salut de les persones.

Cal doncs, davant les evidències, treballar per combatre la contaminació, fer canvis d’hàbits personals, pensar abans d’agafar el cotxe i marcar polítiques clares que lluitin contra el problema. Ha arribat l’hora de posar fil a l’agulla, de prendre mesures ja en funcionament en ciutats europees com Milà, Londres, Copenhague o Amsterdam, i començar a reflexionar sobre la frase que va tancar l’acte: «Si no acceptaríem que les nostres aixetes sortís aigua contaminada, com és que permetem que l’aire que respirem sí que ho estigui?»

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*