Diferents entitats i associacions ciutadanes (FAVB, CCOO, UGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Unió de Pagesos, Ca la Dona, Dempeus per la Salut Pública, LaFede, el Consell de la Joventut de Barcelona i la plataforma Aigua és Vida) van presentar, el passat dimecres 30 de setembre, una proposta conjunta per proclamar Barcelona “municipi contrari al Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió” (TTIP), dins la campanya “Catalunya no al TTIP“. Dos dies més tard, al primer Ple Ordinari del Consell Municipal d’aquest nou mandat, s’aprovava la proposta amb els vots favorables de BComú, ERC i la CUP. 

Però Barcelona ni és el primer ni l’únic municipi de l’Estat que ha aprovat aquesta moció. I també a Europa s’estan fent declaracions semblants; a França, Regne Unit, Àustria, Alemanya o Bèlgica el mapa anti-TTIP creix dia a dia i ja s’han recollit més de 3.000.000 de signatures en contra. Les campanyes contra el TTIP no paren i la pressió per què aquest tractat no es tiri endavant han dut a declarar la Setmana Internacional d’Acció contra el Tractat de Lliure Comerç, del 10 al 17 d’octubre.

El que més se sap del TTIP és el secretisme de les seves negociacions que, en realitat, van començar fa ja més de dos anys. La teoria ens diu que, bàsicament, consisteix a fer d’Europa una zona lliure de barreres aranzelàries i reglamentàries per a l’intercanvi de mercaderies entre els EUA i la Unió Europea. Això suposaria, segons els seus defensors, un augment important del creixement econòmic, l’ocupació i del benestar. Però la realitat és una altra i de ben diferent.

El TTIP suposa un atac directe a la democràcia i les sobiranies al posar per davant el dret privat al dret públic, ja que aquest tractat implica:

• l’homologació a la baixa de les normatives nacionals que actualment regulen productes i serveis. Això suposa acabar amb la protecció dels serveis públics, amb la seguretat alimentària, la regulació mediambiental i protecció de la natura o la protecció de dades personals i financers i de la propietat intel·lectual.
• La protecció a la inversió privada per mitjà de clàusules, sistemes d’arbitratge i tribunals específics que protegiran els seus interessos davant de, per exemple, un servei públic que els faci competència. La ISDS, és la clàusula mes qüestionada ja que suposa un Tribunal d’Arbitratge Privat, que resoldrà els conflictes entre Estats i inversor sense cap intervenció de ciutadania o parlaments. Entre altres, poden adoptar mesures que aniran de la indemnització a l’obligatorietat de desregularització pública. I que, en qualsevol cas, donaran dret a aquestes corporacions per actuar sobre qualsevol govern sobirà quan pretengui aprovar una llei que considerin que va en contra dels seus interessos. No obstant, un Estat no podrà mai demandar a l’inversor.

Us deixem aquí un conjunt d’enllaços que donen algunes claus del que es coneix i de com el TTIP afectarà la nostra sobirania i el nostre dia a dia.

• En aquest vídeo d’ATTAC, Juan Torres Lopez, catedràtic d’Economia Aplicada, ens explica amb força claredat algunes de les claus de l’acord; les restriccions existents que es volen minimitzar, la forma en què es vol fer per mitjà de l’homologació a la baixa, la clàusula ISDS i les seves conseqüències en relació al consum.

• Des de cafèambllet en aquest altre vídeo ens expliquen el que va passar a la sessió del Congrés del 6 maig 2014 quan partits com PP, PSOE, CiU, i UPiD van donar el SÍ a aquest tractat i, per contra, van rebutjar una moció que demanava fer un referèndum entre la ciutadania perquè decidís sobre el TTIP. Marta Sibina es pregunta “per què, si és un pla tan bo, el PP no ho publicita o per què CiU, en aquesta ocasió, no va defensar el dret a decidir de la ciutadania?”.

• En aquest article, Lola Sanchez, eurodiputada de Podem i participant de la Comissió Internacional de la Comissió Europea, ens explica d’on surten i com s’han anat gestant aquestes secretes negociacions, què és el que està en joc i com afectarà a “aspectes de la nostra vida quotidiana com l’alimentació, els fàrmacs, la protecció del medi ambient, els serveis públics, els financers, la qualitat dels productes o les condicions laborals “

• En aquest altre article de Viento-Sur, Estefania Rodero ens parla del que ens estem jugant les dones amb l’aprovació del TTIP; drets que, en homologar-se amb els dels EUA es perderan, com els d’igualtat salarial, drets reproductius i sexuals públics i gratuïts, polítiques públiques de foment de la corresponsabilitat i la conciliació familiar.
  

• En aquest altre vídeo radiofònic, Verónica Gomez, d’Attac, explica el marc en el qual s’estan donant les negociacions, marcat pel secretisme i la manca de transparència. Els documents només es coneixen per filtracions, com l’última de wikileaks que ens explica que actualment el que s’està negociant és la privatització dels serveis públics, el que suposa, per exemple, que el sistema sanitari espanyol al complet pugui caure en mans de corporacions estrangeres. També explica molt clarament com funciona el Consell de Operació Regulatòria Transatlàntica per a l’homologació de normatives.

• I des de la Directa han realitzat un gràfic que ens acosta visualment al que suposa aquest acord en àmbits molt variats: laboral, medi ambient, energia i recursos, agroindústria, propietat intel·lectual, salut o poder corporatiu

Tots coincideixen que l’única forma d’acabar amb aquestes negociacions és trencar el secretisme que hi ha. Com més es coneguin els secrets d’aquest Tractat, menys possibilitats tindrà de tirar endavant; l’oposició creix i les negociacions troben cada vegada més dificultats per seguir endavant. I per això, coincidint amb l’arribada de les Euromarxes 2015 a Brussel·les i la finalització de les negociacions de l‘Acord d’Associació Transpacífico entre els EUA, Japó i altres 10 països d’Àsia i Amèrica, s’ha declarat del 10 al 17 d’octubre Setmana Internacional d’Acció contra el Tractat de Lliure Comerç. Les campanyes internacionals contra el TTIP no paren, les Euromarxes es manifesten contra l’Europa del capital i del TTIP i moltes veus, com la de Susan George, fan una crida a la ciutadania perquè només la mobilització ciutadana aconseguirà frenar la greu amenaça que suposa el TTIP.