“Els veïns, del que tenen ganes, és que tot això s’acabi”

Entrevista a Jordi Falcó, de la Comissió de Veïns de La Bordeta sobre les expropiacions dels carrers Burgos i Riera de Tena

Després de la celebració d’una assemblea veïnal el passat 22 de setembre al local de l’AVV Badal per parlar de les expropiacions dels carrers Burgos i Riera de Tena convocada per les diverses associacions i comissions de veïns dels barris, ens vam trobar amb en Jordi Falcó, membre de la Comissió de Veïns de La Bordeta, que ens va explicar quina és la problemàtica i l’origen d’aquestes expropiacions i a quines conclusions es va arribar després de la trobada veïnal.

carrer Burgos3     

El passat 22 de setembre vau convocar als veïns afectats per expropiacions a una assemblea, ¿de quines expropiacions estem parlant i a què es deuen?

Hi ha uns sectors del barri que formen part de tot el macro-projecte de cobriment de les vies de tren i del pla de l’estació que ha de millorar també les condicions de vida de la zona del carrer Burgos i del carrer Riera de Tena, que és una zona molt degradada. Es tracta d’expropiar un conjunt de finques, unes 40 finques on viuen unes 70 famílies, del carrer Burgos per fer-lo més ample i també la zona de Riera de Tena. Si aquests carrers estan degradats és perquè normalment quan una zona està afectada, els seus propietaris no acostumen a destinar massa recursos a la millora. 

Però tot això forma part d’un pla urbanístic més gran, oi?

Sí, forma part de la modificació del PGM (Pla General Metropolità) per a l’ordenació de l’Estació de Sants i el seu entorn. expropiacions (17 of 19)Ens hem de remuntar a l’any 2000. Amb la imminent arribada de l’AVE a Barcelona, des del moviment veïnal vam reprendre una llarga reivindicació que demanava el soterrament de les vies, perquè les vies sempre han estat una frontera i un impediment per a les comunicacions Bordeta-Sants. A Riera de Tena hi havia un túnel en molt males condicions, i a l’Hospitalet hi ha els túnels del cinturó; i la Riera Blanca on passava el tren per sobre i els autobusos passaven per una mena de túnel molt degradat. Vam pensar que aquell era el nostre moment. Va ressuscitar una plataforma que periòdicament havia demanat el soterrament de les vies i tot això va desembocar en una llarga reivindicació amb alguna traïdoria entremig: el govern socialista d’aquella època ens va vendre com una gran notícia el fet que per fi s’havien soterrat les vies quan en realitat era el projecte del calaix el que hi havia. Això era l’any 1999-2000. Al 2003, la comissió que hi havia del soterrament de vies va decidir de manera unilateral que estava d’acord amb aquest cobriment, quan amb l’única cosa que hi havia consens al barri era soterrar les vies.

calaix2Fins i tot, van contactar amb un enginyer de Ponts i Camins que deia que tècnicament era possible però que econòmicament era inviable. Això és el que van vendre en una assemblea que es va fer aquí al barri. I aquesta comissió, on hi havia l’actual consellera socialista del Districte, Àngels Bosch, va quasi desaparèixer. Aleshores va sorgir la Plataforma de les Vies, que durant una temporada més vam anar intentant treballar, sense l’èxit que hi havia abans.

I ja es contemplaven les expropiacions?

L’any 2003 es quan s’aprova definitivament el projecte de cobertura del calaix i del Pla de l’Estació. El projecte ja preveia l’afectació d’aquesta zona. I arriba un moment que des del moviment veïnal vam decidir que això calia tirar-ho endavant. Un cop el tema del calaix va quedar solucionat, va venir la urbanització del carrer d’Antoni de Capmany. Ara s’està fent la cobertura, i dins de la tercera fase és on hi ha contemplades aquestes expropiacions. A finals del curs passat és quan apretem una mica més per què això s’acceleri.

Així doncs, són unes expropiacions acceptades pels afectats?

carrer Riera de Tena_Burgos2Aquí, conflicte, conflicte no hi ha hagut, tot i que sempre quan a algú el fan fora de casa, mai és del tot agradable encara que siguin pisos nous…. Però ara el que ens mata és el temps: els veïns del que tenen ganes és que tot això s’acabi. I realment només acaba de començar. Hi ha gent que viu en unes condicions molt lamentables.

Perquè… quin és el procés d’una expropiació?

És un temps de tràmits. El que ha començat ara és la declaració de béns i drets; l’Ajuntament notifica mitjançant un anunci en el BOPB que totes aquestes finques i totes aquestes persones consten al registre de la propietat i s’anuncia una relació de béns. Cal que tots els veïns comprovin que estan en aquesta notificació i si no hi consten, cal que presentin al·legació amb la documentació pertinent conforme viuen en aquesta zona. El procés d’expropiació és un procés que dura un o dos anys, i després cal que vingui la construcció de pisos. Ens plantem a quatre anys vista com a mínim, temps en el qual podrien començar a haver-hi els primers pisos per a reallotjar les persones d’aquella zona en una nova casa a la mateixa zona.

Quina alternativa de reallotjament hi ha per aquests veïns?

Es un procés difícil. Sempre apareix la pregunta: on anirem? Per a tot aquests veïns hi ha previst el reallotjament a la mateixa zona però són 70 famílies amb casuístiques molt diferents i hi ha d’haver variacions de la mateixa solució. Encara no ha començat la negociació amb això.

I quins temes es van tractar en aquesta assamblea de veïns celebrada el 22 de setembre?

La nostra intenció era sortir d’allà amb l’objectiu que els veïns que no estan a la llista fossin conscients que ara era el moment. Quan va sortir l’anunci al BOPB, el mes de juny, hi havien vint dies per fer al·legacions. Des de les associacions de veïns es va demanar que s’allargués el termini. El regidor del Districte, Jaume Asens, va confirmar que no hi hauria cap problema i es va publicar un altre edicte conforme hi havia dos mesos de pròrroga. La majoria de persones afectades hi són. Però és un tema complicat ja que a banda de llogaters de fa anys o propietaris, ens hem trobat també amb veïns que ocupaven finques o fins i tot amb persones amb contractes molt irregulars i per tant apareixen casuístiques complicades.

Quina és la feina que esteu fent des de les associacions amb tot això?

Estem fent sobretot assemblees informatives. L’ideal hagués estat fer una assemblea abans d’acabar l’estiu però l’anunci va sortir just a l’inici de l’estiu. La nostra intenció sempre es empoderar la gent, capacitar-la i que reflexioni i que es formi un grup de treball. Però no sempre s’aconsegueix. L’ideal seria que hi hagués un grup de treball que ho tirés endavant i que totes les persones es coneguessin bé. Hem fet diversos intents d’elaborar un cens de totes les famílies afectades i durant els darrers quatre i cinc anys hem estat fent assembles per posar de manifest la intenció del moviment veïnal de posar punt final a aquest tema i que comencés el procés d’expropiació i per tant l’aplicació del Pla. La majoria de persones afectades ara ja consten. Però encara hi ha gent que no hi és i van sortint com a bolets. Caldrà veure si podem tancar el tema els propers mesos.

carrer Riera de Tena carrer Burgos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*