Crònica de l’últim Ple del Districte; març del 2017

Perquè apostem per la conciliació amb la vida i ritmes del veïnat, com a novetat, el Plenari va iniciar-se a les 18.30, mitja hora abans d’allò habitual per facilitar el seu seguiment. Un dels punts fonamentals d’aquesta sessió fou la presentació de les mesures del Pla de Barris a La Marina. Malauradament, una vegada més s’evidencia la manca de corresponsabilitat per part de l’oposició. Actitud que queda evidenciada amb el posicionament cap a aquelles iniciatives que afavoreixen els interessos de la ciutadania (com és el mateix Pla de Barris) o, pitjor encara, quan cerquen alimentar fantasmes, com per exemple sobre la inseguretat al carrer.

L’actuació prevista en el marc del Pla de Barris a La Marina – que, fins i tot, algun grup de l’oposició va haver de reconèixer com “ambiciós”- comportarà una inversió de 15 milions d’euros en diverses matèries, com ara ocupació, habitatge, lleure, educació, rehabilitació d’espais públics, etc. Un Pla, en definitiva, orientat a la millora d’un barri com La Marina que sovint, en paraules dels seus propis habitants, ha estat allunyat de l’agenda dels diferents governs de la ciutat, quan no directament marginat. La voluntat d’implementar aquestes inversions contrastà amb el to catastrofista de la CUP a l’hora d’alertar sobre els perills de gentrificació en aquest barri. Com recordà la regidora de BComú, Laura Pérez, agitar els fantasmes d’un fenomen totalment inexistent a La Marina no juga a favor dels projectes de dignificació que el Govern de Districte planteja i que es plasmen en aquest Pla de Barri. D’una banda, i malgrat les protestes per part d’alguns grups opositors sobre l’escassa interlocució per part del Govern de Districte amb aquests -que han esdevingut ja un leitmotiv als plenaris-,  cal recordar que el disseny del Pla de Barris s’ha portat a terme escoltant les associacions amb presència al territori, essent aquesta forma de fer un tret característic de l’actual govern municipal. De l’altra, aquestes crítiques varen resultar, en última instància, un qüestionament directe de la legimititat i representativitat de la densa societat civil del districte de Sants-Montjuïc, tret que, en canvi, és i ha de continuar constituint un motiu d’orgull als nostres barris.

La regidora Laura Pérez també presentà el seu informe sobre l’acció de govern durant aquests darrers mesos i que ha inclòs, per citar-ne només els exemples més assenyalats, la ultimació del projecte del nou CAP de Joan de Sada al barri de Badal; o del Pla de Desenvolupament Econòmic del Districte de Sants-Montjuïc, en la línia del que ja s’està aplicant a Ciutat Vella des de juliol de l’any passat. També feu referència als primers resultats del pla d’ocupació del barri del Poble Sec, aprovat al Ple de Districte d’octubre del 2016. Així mateix, es va mencionar la qüestió del bus 91 que, hores d’ara, encara s’està treballant per una comissió de seguiment. En aquest sentit, resultà oportuna la intervenció de la CUP en resposta al prec del PP sobre aquesta matèria, tot observant que és més important treballar per presentar alternatives concretes al veïnat abans que conformar-se a fer només precs al Ple de Districte.

Un altre dels temes recurrents per part dels grups de l’oposició, en aquest cas C’s i ERC, és l’obsessió per un suposat creixement de la inseguretat als nostres barris. En el cas de C’s la seva intervenció resultà d’allò més qüestionable argumentant, sense cap fonament empíric, una suposada relació directa entre la peatonalització dels carrers i el creixement de la inseguretat. Encara més estrambòtica va ser la intervenció d’ERC sobre la mateixa qüestió, tot avançant per la dreta a l’antiga CiU, ara coneguts com grup Demòcrata. Finalment, però, el conseller Jordi Fexas (ERC) va tenir un lapsus d’honestedat discursiva al reconèixer que es tractava de només una percepció que podia ser “real o no”. Aquesta forma de fer, jugant amb les percepcions en lloc de fer pedagogia i vehicular les demandes i anhels del veïnat d’una forma responsable, s’explica només per l’afany permanent d’ERC per desgastar l’actual govern municipal. Aquest objectiu es feu explícit al finalitzar la seva intervenció, quan el conseller d’ERC aprofità per llençar la consigna “un altre govern és possible”. Eslògan que no resulta clar atès que, si a allò que feia referència era per bastir un govern progressista a la ciutat, per articular una majoria capaç de canviar el model de ciutat heretat, ja fa molts mesos que ho podrien haver fet sense la necessitat de fer tant soroll als Plens.

Per la seva banda, també la CUP optà per criticar la reducció de serveis prevista per la Generalitat de Catalunya al CAP Numància, reclamant al Govern de Districte quelcom que escapa de les seves competències quan, en canvi, els anticapitalistes donen suport a l’actual govern que ho està portant a terme. A la CUP s’hi va unir ERC en denunciar la pressió dels fons de capital especulatiu en barris com Sants i Hostafrancs, que condueixen a l’expulsió dels seus veïns i veïnes o generen precarietat vital a través  de situacions d’infrahabitatge. En aquest sentit, el conseller Xavier Farré (BComú) recordà, tal i com ja havia fet en anteriors Plens, que el futur nou hotel de Creu Coberta havia escapat a la moratòria de noves llicències hoteleres de juliol de 2015 gràcies a que, només quatre dies abans de la presa de possessió del nou Govern de BComú, l’anterior Govern sortint de CiU tramità i aprovà en poques hores la sol·licitud del Certificat d’Aprofitament Urbanístic per la promotora d’aquest hotel el 8 de juny de 2015, essent signada per l’anterior alcalde Xavier Trias (CiU) el dia següent. Cal tenir en compte que, habitualment, aquest tràmit acostuma a perllongar-se durant setmanes i per tant aquesta sobtada agilitat resulta una anomalia. És d’aquesta manera que, una vegada més, es posà de relleu la complexitat i els límits que troba l’acció de govern a l’hora de combatre i revertir les decisions polítiques heretades, sovint contràries  als interessos de la ciutadania.

 

I si vols, pots lleguir la crònica de la premsa local aquí

Un pensament sobre “Crònica de l’últim Ple del Districte; març del 2017

  1. el Plan de barris de Barcelona cuenta con un presupuesto extraordinario de 150 millones de euros , aprobados por el equipo de Gobierno para 10 barrios de Barcelona que están situados en los índices mas bajos de renta por habitante , deficiencias en servicios publicos , salud , educación con abandono escolar , paro de larga duración etc , La Marina necesita estos 15,3 millones para intentar llegar a la media de calidad de vida de los habitantes de la ciudad por justicia social , ¿ cuantos millones destinara la Generalitat de los presupuestos para rescatar personas y municipios , ? ¿ para la Renta Garantida ?
    Gracias a la Moratoria hotelera y al PEUAT se esta actuando contra la desregulación del anterior gobierno Municipal en concesión de licencias y multas a los pisos turísticos ilegales

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*