La venda ambulant no regulada no és una activitat de recent aparició. Lligada a les zones amb alta activitat turística, fa més de 10 anys que perdura.

Malgrat que aquesta activitat no va aparèixer fa quatre dies ni ha augmentat la seva presència al carrer, sí que ho ha fet als mitjans de comunicació i ha estat l’arma política preferida per molts dels que, havent estat anys al consistori municipal, ara utilitzen el fenomen per desacreditar un govern actual, que des del primer dia mira aquesta realitat cara a cara, aborda el conflicte en els seus orígens i s’asseu a parlar amb els treballadors ambulants, si cal a les seves pròpies cases, quan acaben la jornada de treball. El tema dels popularment anomenats «manters» és molt complexe i, com a tal, les solucions no seran ni ràpides ni senzilles, caldrà temps per trobar la sortida a un fenomen que ni multes, ni sancions, ni la presó solucionen ni solucionaran.

La resposta passa primer per la radiografia i anàlisi minuciosa d’aquesta realitat i per realitzar trobades amb tots els implicats. Les reunions amb els representants del col·lectiu han estat permanents i no sempre un èxit, les actuacions al carrer han estat desafortunades en més d’una ocasió, però només la persistència, el treball, les trobades amb serenitat i obertura de mires podran aportar solucions. L’equilibri en tot aquest afer és delicat. Tenim un col·lectiu que voldria regularitzar la seva situació i/o està a l’espera de poder-ho fer, però mentrestant, expliquen, necessiten ingressos per a ells i per a les seves famílies en origen, no estan sotmesos a màfies que els exploten, ells gestionen les seves compres i els guanys de les seves vendes. És en aquest context que el consistori ha de vetllar perquè es compleixin les ordenances, el correcte ús dels espais públics, els drets i benestar de tots els ciutadans inclosos els d’aquest col·lectiu de veïns vulnerable que és el dels venedors ambulants irregulars; un equilibri molt difícil, d’ensopegada fàcil i arma per l’oposició.

L’últim acte reivindicatiu del venedors va ser la manifestació de dilluns 16 de novembre que va acabar a quarts de nou a les portes de l’Ajuntament on, un equip de govern que desconeixia que es demandaria la seva presència, no hi era. Massa ràpid es van alçar algunes veus que, altra cop possiblement interessades en el descrèdit, exclamaven: “ningú els rep, ningú els atén, quina vergonya”. L’arribada d’en Gerardo Pisarelo no es va fer esperar més de 15 minuts. Alertat per la situació, va desplaçar-se amb urgència per atendre un col·lectiu que es mereix tots els respectes del govern tal i com demostrava la resposta del moment, els actes dels darrers mesos i la trobada que havien tingut tan sols uns dies abans.

El govern de Barcelona en Comú atén i atendrà els venedors, treballa de forma tenaç i apartat de les estridències que molts altres profereixen, tant per acusar el govern de permissible com de tot el contrari. El govern vol actuar amb tranquil·litat, intimitat i prudència, evitant caure en la indignitat d’aquells que, per obtenir rèdits polítics i desgastar el govern, utilitzen un col·lectiu feble i vulnerable.

Els venedors es mereixen que es treballi per millorar la seva situació, per defensar els seus drets i per fer-los encaixar en una legalitat complexa. Però per sobre de tot, el que es mereixen és no ser manipulats ni utilitzats.