Carolina López: “El treball a peu de carrer és una cosa que m’agrada molt”

Entrevista a Carolina López, Consellera del Poble Sec

Com va ser el teu aterratge a l’Ajuntament?

A les primàries que van tenir lloc al gener, el grup de Poble Sec en Comú volia presentar gent dels moviments socials del barri i van parlar amb dones però no van aconseguir convèncer-ne a cap. A mi, el treball a peu del carrer es una cosa que m’agrada molt i que ja estava fent en diverses associacions del barri. Vaig pensar que podria ser un rol interessant i em vaig presentar a les primàries encara que tenia clar que jo no guanyaria però l’experiència va ser molt positiva, vaig començar a relacionar-me amb la resta dels barris del districte, amb la resta d’assemblees…

Aleshores, no tenies experiència, no havies treballat abans dins les institucions?

Havia treballat com a assistent al Parlament Europeu, pero era un càrrec tècnic, no era tan polític com el que fem aquí ara.

Perquè… quina és la feina d’una consellera, en què es diferencia del d’una tècnica?

Consisteix en estar en contacte permanent amb les associacións i les entitats del barri, conèixer quins sén els problemes que tenen, les seves demandes i necesitats, i tractar de ser una mena d’enllaç amb la institució. El tècnic es el que després farà la feina d’organitzar totes aquestes demandes mitjançant els recursos que tenim al Districte. Jo el que faig és prendre les decisions polítiques, és a dir, marcar les prioritats.

carolinaTenim, per una banda el Tècnic del barri que és el que fa la part més administrativa; es reuneix amb les associacións, els explica quin recursos tenim, com poden fer una instància o demanar coses al Districte… I després hi ha els tècnics d’àrea. Jo, a Comerç, per exemple, estic amb la Neus Torno i el que fa ella és el mateix però a l’àrea. Es fan reunions amb les associacions professionals de comerç i si cal fer unes jornades o hi ha una fira els ajudes amb tota la part administrativa.

 Tu portes diverses àrees, oi? Ens pots explicar quines i parlar-nos una mica de cadascuna d’elles?

Porto la conselleria de Comerç, Economia i Emprenedoria Social, que abans es deia només de Comerç i Economia però volem dona-li un aire més social. Estem a un barri on les cooperatives tenen un pes i un passat històric important i volem traslladar tota l’experiencia que es té a Sants als barris de Poble Sec i La Marina. Vam anar a les jornades que es van fer des del Comissionat d’Emprenedoria Social i hem començat a fer runions amb l’associació de cooperatives de Sants, amb Can Batlló, amb CooperaSec… i també amb el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària. Al mateix temps, tenim el Consell d’Economia on participen les associacions de comerç de tot el districte i ens agradaria tenir vocals que vinguin del món del cooperativisme.

A Comerç hem tingut reunions garibé amb totes les associasions de comerciants del Districte. La majoria es comerç de proximitat, comerç petit i de petites empreses. Els principals eixos són el de Creu Coberta, el de Sants Establiments Units i el de Sants-Les Corts; els més petits a Poble Sec i La Marina, i després hi ha petites associacions i els mercats. Hi ha un Pla de Comerç dividit en diferents eixos que estem treballant un per cada reunió. Abans, hem tingut reunions amb cadascuna de les associacions per separat i els hem donat suport, por exemple, a la Fira Medieval de Creu Coberta, la Fira de Tots Sants i a les Festes Majors.

També porto Ocupació Publica, Treball i Turisme. L’àrea és molt gran i anem treballant poc a poc. Ens vam reunir amb Barcelona Activa i ens van explicar totes els programes que han engegat i que treballaran d’aquí a final d’any, i com que la reunió ens va quedar curta van decidir fer una passejada pels barris per veure in situ el que volien treballar a Poble Sec i a La Marina, que són els barris més castigats.

També estic a l’àrea de Convivència, que abans es deia d’Immigració. I és veritat que hi ha un conjunt de problemàtiques que no estaven incloses quan es deia inmmigració. El tema concret de refugiats ho està portant l’Ajuntament i ens van donar informacions de com i on arribaran els refugiats i com se’ls atendrà. Hem començat també a treballar diversos temes de convivència molt concrets. Ha acabat la Taula de Convivència de la Plaça Osca amb prou èxit i hem començat la de plaça Navas, on hi ha problemes de convivència entre els diferents col·lectius que en fan ús. També hem començat a treballar la qüestió dels campaments de romanesos i estem preparant unes jornades d’interculturalitat al Poble Sec que tindran lloc el 9, 10 i 11 de desembre. I des de Poble Sec ens han demanat que engeguem una altra vegada la Taula de Convivència del Poble Sec perquè l’any passat no es va reunir i volien començar a treballar un altre cop.

Com a consellera del barri de Poble Sec, quins són els fronts oberts que t’has trobat i com els esteu abordant?

Quan vam arribar al govern quedaven oberts del mandat anterior d’una banda el Pla Paral·lel, que la primera fase estava gairebe acabat, i de l’altra, el Pla d’Usos de Poble Sec i l’Ordenació Singular de les Terrasses al carrer Blai, que estaven en aprovació inicial. Hem engegat un procés amb tots els actors implicats en els tres casos.

Pel que fa el Pla Paral·lel, la cooperativa Raons Públiques havia endegat un procés participatiu anomenat Taula de Treball Compartit amb tos els actors que estaven interessats en el desenvolupament del Pla, que incloïa el Pla d’Usos i l’Ordenació Singular de Terrasses de la nova avinguada del Paral·lel, perquè desde el govern anterior en cap moment els van parlar del que era el projecte urbanístic, que també estava firmat i, quan vam arribar, només quedava per tancar les puntes del Paral·lel. Com que no volíem tancar-lo sense parlar amb els actors implicats, el vam portar la Taula de Treball Compartit. Era la primera vegada que van ver aquesta part del Pla i no els va agradar gaire. Aleshores van decidir parar-lo. Ara mateix estan continuant les reunions per decidir tots junts què volem fer amb el Pla Paral·lel.

El Pla d’Usos del Poble Sec és un projecte que es va aprovar en el mandat anterior i es va quedar en fase incial. La seva finalitat és regular les activitats de pública concurrència, que vol dir regular les activitats dels bars, restaurants, discoteques i locals en els que es fa venda amb degustació. Quan s’aprova inicialment un projecte d’aquest tipus es fan després unes al·legacions i aleshores cal contestar-les i decidir si les aproves o no. Aquest és el moment en el que estem actualment. Aqueste Pla d’Usos té un grup impulsor format per las associacions de veïns, la coordinadora d’entitats del Poble Sec, les associacions de comerçiants, Raons Públiques i dues plataformes veïnals (Som Paral·lel i Alerta Poble Sec), que són uns dels que van presentar alegacions. Ens vam reunir amb ells, els vam explicar les al·legacions que s’havien presentat i l’opinió tècnica de l’Ajuntment sobre aquestes al·legacions i els vam fer una proposta política estimant totes les al·legacions, però no els va agradar a tots els que hi havia al grup impulsor i van decidir parar-ho per tornar-nos a reunir i veure com avançar. Tots els membres del grup pensen que el procés participatiu no es ve reflectit al Pla d’Usos que resulta, i això és el que no els agrada.

Per la seva banda, el tema de l’Ordenació Singular de Terrasses es molt similar. Tenim exactament el mateix procés: està en aprovació inicial, s’han presentat unes al·legacions i en aquest cas no hi havia cap grup impulsor i sembla que l’anterior govern només havia tingut converses amb els hotelers. Aleshores, vam tractar de fer una reunió on hi hagués el màxim de veïns i comerços del carrer Blai perquè cadascun té una visió diferent de la situació. Se’ls va explicar des del punt de vista tècnic les al·legacions. En aquest cas, hi ha dos blocs d’al·legacions: les del grupo d’hotelers i les ‘ Alerta Poble Sec i Raons Públiques. Els vam explicar que nosaltres, com a proposta política, volem desestimar les al·legacions del gremi d’hotelers que volien que no es tanquessin una hora abans les terrrasses, i que estimariem les altres al·legacions (de Raons Públiques i Alerta Poble Sec). Els vam explicar si es donava el cas, anirien a una aprovació definitiva i si ho aprovàvem definitivament entraria en ús l’1 de gener i automàticament crearíem una taula de convivència al carrer Blai amb tots els actors implicats per tal de continuar treballant, ja que sabem que aquesta ordenança no resoldrà tots els problemes, i el veïns que van venir a la reunió van acceptar la proposta política. Aleshores ho portarem a la comissió de govern on es farà l’estimació de les al·legacions i l’aprovació definitva.

I la teva dedicació, quina és?

Estic contratada amb una dedicació plena, que significa un contracte del 75% del temps, però en realitat treballo al 100%. Sóc traductora, tinc un petit despatx per fer traduccións i he hagut de contractar una persona que l’atengui per jo poder fer aquesta feina. Amb aquest càrrec he perdut però també he guanyat coses. És veritat que és un ritme de treball prou mogut. Abans jo treballava a casa als matins i després a la tarda agafava el fill a  l’escola, però ara és una mica al revés. Els matins els tinc mes lliures però a partir de les sis de la tarda és gairebé cada dia de coses a fer i després els caps de setmana també són prou moguts. Aleshores, hi ha dies que no veig mai al nen perquè el porto a l’escola i quan arribo a casa ja està dormit.

Estàs tenint o has tingut alguna mena de suport per part de BComú per fer la teva tasca?

Al començament vam fer una reunió i ens van preparar documentació explicant quin és el treball dels consellers, com es treballa dins els Districtes i quina relació tindríem amb el barri i amb la ciutat. De participació han treballat amb nosaltres per als temes de Poble Sec, i d’Urbanisme també ens van ajudar amb l’Ordenació Singular de les Terrases del carrer Blai. A Barcelona en Comú tenim grups de treball per als portaveus i per als consellers tècnics, per tant, hi ha prou suport, i després ens traspassen tot aquest coneixement a la resta de consellers. Sí que em sento acompanyada per aquesta banda. També es veritat que el fet d’haver-me presentat a les primàries i d’haver estat traballant assembleàriament en tot el procés de Barcelona en comú m’ha donat moltes eines tant per parlar en públic com per dinamitzar una reunió, i això també ho agraeixo molt.

Pel que fa a les àrees, en el meu cas és el que està funcionant una mica pitjor, perquè tots els consellers de salut s’han reunit amb la comissionada de salut, els d’habitatge també estan en contacte i estan treballant tots junts. Però en comerç, tot i que que van ser uns dels primers que ens vam reunir amb el comissionat, encara no hem tingut una reunió tots els consellers de BComú ni hem parlat amb l’eix. I amb el tema de migracións també. No tots els districtes tenen un conseller d’immigració. N’hi ha que el porten com igualtat… vull dir que el nom és una mica diferent i aleshores això ja ens causa problemes d’on ubicar-lo i de qui porta què.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*