El plenari del 6 de juliol fou especial atès que serví per commemorar que, ara fa poc més de dos anys, iniciàvem una aventura tan inesperada com engrescadora i il·lusionant. Efectivament, allò que hauria semblat impossible feia uns anys es materialitzava aquell 24 de maig a la ciutat i, especialment, al nostre districte. Sants-Montjuïc se sumava així a la geografia del canvi polític que va tenir i té en el municipalisme la seva punta de llança. Arribats a l’equador del mandat no podem deixar de mostrar la nostra satisfacció per gran part de la feina feta. Hem demostrat que es pot governar millor, que ho podem fer de forma més justa – hem augmentat 50% de la despesa social – i que som capaces de marcar agenda posant problemàtiques sovint invisibilitzades o ignorades per l’administració al lloc que correspon.

No volem caure tampoc en el cofoisme, som conscients que queda molta feina per fer, que tenim reptes importants sobre la taula i se n’albiren de nous. Tanmateix, i malgrat l’aïllament al qual se’ns ha volgut sotmetre, podeu tenir la seguretat que aquella força que ens ha empès a arribar fins aquí no ha minvat, que no ens encastellem, que continuem concebent la nostra tasca a les institucions com un mitjà, mai com un fi en si mateix, i que la nostra brúixola continuen sent les necessitats del veïnat, sobretot les d’aquells i aquelles que més ho necessiten.

Aquest fou, en termes generals, l’esperit que inspirà l’informe de la nostra regidora. Laura Pérez assenyalà en la seua intervenció aquelles actuacions més destacades realitzades tant des del Districte com de Casa Gran. Així mateix, va agrair els moments en què, per responsabilitat o convicció, els altres grups s’han compromès en fer possibles els canvis necessaris, tot posant els interessos generals per sobre dels partidistes.

En canvi, l’oposició va insistir en la seva línia habitual, que podem resumir amb la màxima italiana “Plou! Maleït govern!”. D’aquesta manera, en lloc de treballar per fer front a problemes reals fruit d’una massificació turística que fa un ús privatiu de l’espai públic en barris especialment sensibles com ara Poble Sec, tant C’s com ERC van preferir limitar-se a criticar al Govern del Districte per la brutícia al carrer. Els antics convergents, directament, van fer explícit que consideren la gentrificació com un procés positiu. Actitud gens constructiva també la del PP que, fent-se ressò de l’Enquesta de Victimització, en realitzava una lectura esbiaixada ignorant deliberadament que la ciutadania aprova el nivell de seguretat amb la millor nota des de 1999. Així mateix, es repetí la cançó a què ens tenen acostumades segons la qual el Govern no es mostra prou dialogant amb les entitats del districte, segurament referint-se només a aquelles que han perdut el seu caràcter d’interlocutors privilegiats amb l’entrada de BComú. Proves recents que desautoritzen aquest versió les podem trobar, per exemple, en la tasca realitzada durant el procés participatiu obert pel futur Pla d’Usos especial del Triangle de Sants-Hostafrancs, que ha cercat evitar aquesta extensió de l’ús privatiu de l’espai públic en aquesta zona dels nostres barris per part dels negocis de restauració, satisfent així la demanda d’un veïnat que vol exercir el dret a la ciutat i gaudir d’una bona convivència.

En un altre ordre, resultà especialment sorprenent el posicionament, tant de la CUP com d’ERC, en contra de la declaració proposada per Bcomú en matèria d’habitatge. De fet, al nostre districte és l’únic de Barcelona on els republicans han votat en contra. La proposta a què fem referència vol instar, per una banda, a la Generalitat a prendre mesures efectives per tal de regular un descontrolat mercat de lloguer que expulsa el veïnat i, per l’altra, exigeix al govern de l’Estat que reformi la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per tal que els contractes tornin a ser de cinc anys. D’ERC es podia preveure un posicionament clarament partidista inhibint-se o abstenint-se, en cap cas votant-hi en contra. En canvi, el cas de la CUP resulta sorprenent atès que aquesta formació política, en el mateix Plenari, exigia a l’Ajuntament que millorés el servei d’atenció a les persones llogateres, especialment del Poble Sec, sense, però, concretar gaire el com; al mateix temps que realitzava la proposta que malgrat la manca de concreció rebia el suport de BComú, tot just abans votava en contra de la declaració proposada pel Govern, tot sostenint el feble argument que “la solució no és instar a altres institucions que facin res si abans no actuen a on realment  tenen competències”, ignorant expressament la manca de competències que el consistori té en aquesta matèria. Aquest posicionament no ajudarà, precisament, a millorar les situacions de precarietat i d’expulsió del veïnat que avui s’observen a Barcelona i que BComú, des de la institució i acompanyant als moviments socials en el carrer, cerca poder resoldre de forma efectiva i urgent. És molt decebedor comprovar com una problemàtica angoixant com és la de l’habitatge és instrumentalitzada per aquests partits per tal de tractar d’erosionar el govern, tot posposant el necessari abordatge d’aquestes xacres a un futur tan – suposadament- imminent com incert.

Aquí la notícia a la premsa local

Aquí el video del Ple, complet