S’acosta el 8 de març i, amb la Laura Pérez, que a més de ser la regidora al nostre districte dirigeix l’Àrea de Feminismes i LGTBI, fem un repàs a les polítiques feministes que ha estat implementant BComú des què va prendre la responsabilitat de governar la ciutat.

Bon dia, Laura Té gènere la política?
La política té gènere i les institucions no són neutres al gènere, perquè les polítiques que es fan poden afectar i, fins i tot, poden engrandir les desigualtats.

Llavors, per què diem que tenim un govern feminista a la ciutat?
Per les seves dones polítiques? per les seves polítiques per dones?
O per la seva forma d’abordar qualsevol política?
Tenim un govern feminista perquè som un equip amb conviccions feministes on, els nostres aliats homes al govern, també fan la política des del feminisme. Hem deixat de fer aquesta política, només de serveis per dones i ens hem compromès en qüestions específiques de gènere, com ara la lluita contra les violències masclistes, que també afecten als homes, o contra la LGTBfòbia i la implementació de la Llei 11/2014. I un govern feminista vol dir, sobretot, una manera de treballar diferent que té a veure amb que la institució s’impregni dels principis feministes i d’aquesta cultura política; contractar allà on es promoguin clàusules que treballin plans d’igualtat o contra l’assetjament laboral, que hi hagi formació de gènere als tècnics, que els pressupostos o les dades s’elaborin amb enfocament de gènere.

Això que dius seria el Pla per la Justicia de Genere (2016-2020), oi?
Sí, és el document principal que articula tot el desplegament de la transversalitat de gènere en cadascuna de les polítiques i les àrees, de manera que no hi hagi cap departament de l’ajuntament que enfoqui les seves responsabilitats sense aquesta mirada de gènere.

S’està confeccionant, per exemple, el “Manual de Planejament Urbanístic amb Perspectiva de Gènere” per formar al personal municipal d’urbanisme, d’obres i llicències. Quina resposta estan tenint els treballadors i treballadores municipals davant d’aquestes formacions i  canvis?
Inicialment, crec que s’entenia amb una certa distància. Però dos anys i mig després hi ha un respecte per aquesta feina, i fins i tot, els treballadors i treballadores quan fan plans de joventut, per l’ocupació… venen a buscar aquesta mirada de gènere per què ara mateix és un valor. És una aportació que fem, un coneixement que deixes assentat, i que quedarà el dia que marxi aquest govern i vingui un altre.

Parlem d’àrees concretes; a urbanisme tenim la mesura “Urbanime amb pespectiva de gènere”, perquè l’urbanismo tambè pot tenir gènere, oi?
L’espai públic es pot dissenyar només per al que va de casa a la feina i de la feina a casa, o es pot dissenyar per a aquelles que van al mercat, les que cuidem, per a la gent gran o per a la gent que té la mobilitat reduïda. El que planteja aquesta mesura, en concret, és que en qualsevol procés de transformació urbanística que afecti a allò quotidià, s’ha d’incorporar la mirada de les cures que moltes vegades resta invisibilitzada. Coses que a l’inici poden semblar neutrals, no ho són, i només l’aposta pel transport públic, pel vianant, per la bici, ja te gènere. Hem de promoure la participació de les dones en qualsevol procés destinat a fer una transformació urbanística. Hi ha ciutats europees de les que estem aprenen, que ja estan incidint en això.
Dins dels Pla de Barris tenim metodologies com les marxes exploratòries amb dones per incorporar al disseny de l’espai public la mirada de tothom i no només la productiva.  A la Colonia Santiveri, després de les marxes, s’ha invertit més d’un milió d’euros. A Hostafrancs, amb la superilla, fer processos conjunts d’aquest tipus serà beneficiós per aconseguir un barri més habitable.
I també al barri de la Marina hi havia una reivindicació que tenia molt d’anàlisi de gènere: com connectar de la millor manera i més propera, els barris als centres de salut, o la recuperació del bus de barri els caps de setmana, que tenen un ús no productiu. En mobilitat, hem de tenir en compte que les dones es mouen més en transport public, que caminen més, perquè tenim assignada encara més carrega de cures i reproductiva. Doncs, és cert que la implantació de la nova xarxa de busos ha estat un procés molt complicat, però aquests són casos en els que s’ha fet una aposta, s’ha pogut incorporar i s’ha fet.

I d’altres àrees, què vol dir aquesta mirada de gènere i quines actuacions concretes hi ha?
Quan una dona pren la decisió de trencar amb un cicle de violència, de les seves parelles, necessita autonomia: ocupació i habitatge. En ocupació hem iniciat per primera vegada plans d’ocupació específics, i l’any passat es van invertir un milió i mig en habitatge només per a dones en situació de vulnerabilitat i violència masclista.
Per altra banda, també hi ha col·laboració amb Barcelona Activa per combatre la segregació del mercat laboral i la bretxa salarial. Està l’impuls del comerç, que és el més bàsic per donar vida als barris i fer-los més amables. En educació, als col·legis s’està treballant la sensibilització amb la Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-Discriminació, o projectes com Diversitat amb Curt o l’Aula Movil.

Parlant de violències masclistes, a més de les noves unitats, hi ha també mesures noves per a la prevenció o nous programes d’atenció?
A l’inici del mandat vam fer una mesura de govern per lluitar contra la violència masclista que plantejava la millora del servei d’atenció, amb l’internalització i millors condicions per a les treballadores que atenen les situacions de violència, perquè també pateixen un estrès important al treballar dia a dia amb violència.
I de serveis, el SARA jove, que donava informació i atenció a dones a partir dels 18 anys, ara ha començat a atendre a partir dels 12 perquè cada vegada s’identifiquen més situacions de violència a edats més joves i hem de poder aturar-ho des del primer senyal. Hem augmentat el servei del SAH acompanyant a grups de pares perquè exercissin d’una manera responsable la paternitat.
Hem fet una nova unitat coordinada amb cossos policials, entitats de la ciutat,  fiscalia i judicatura que es la Unitat de Trafic de Essers Humans amb fins d’Explotació Sexual ja què fins ara es tractava de la mateixa manera la prostitució que s’exerceix de manera voluntària amb la derivada del tràfic, i ara podem millorar la identificació i acompanyar a dones que estan en aquesta situació tan terrible.
També hem avaluat i dotat de recursos el Circuit violència BCN que ens ajuda, d’entre d’altres, mitjançant els centres de salut, a identificar dones que es troben en possible situació de violència.

I després estan les campanyes, oi?
Cada any, al voltant del mes de novembre, fem una campanya a la ciutat que apel·la a la responsabilitat social col·lectiva perquè tots i totes hem de lluitar contra els comportaments sexistes. L’últim que hem fet, dins la campanya “no és no” emmarcada en la Barcelona Antimasclista, ha estat implementar una estratègia a la nit  al Front Marítim, que ja hi era a les Festes Majors, per poder arribar a joves que mai vindran als nostres espais, perquè ens adonem que moltes de les agressions estan relacionades amb l’oci nocturn.

Al voltant del drets LGTBI també se está fent una feina prou important…
Tenim un Consell de Ciutat LGTBI molt actiu que ens ha marcat el camí. La gran mesura que deixarem implantada en aquest mandat, absolutament visible i gestionada pels propis col·lectius LGTBI, serà un centre pioner a nivell europeu i espanyol,  que obrirà a finals d’aquest any per donar serveis específics d’informació i recursos al col·lectiu LGTBI –amb  sala d’actes i espai infantil per famílies LGTBI…–. Volem un servei específic d’acompanyament per persones trans, no només pel canvi de DNI o en matèria sanitària, sinó també en matèria de recursos d’ocupació o habitatge, a banda de les fortes discriminacions que pateix el col·lectiu.
L’any passat es va visibitlizar el 40è. aniversari de la primera manifestació de tot l’Estat sobre drets sexuals i reproductius a la Rambla, i a la Plaça Real es va fer una exposició de fotografies d’aquesta manifestació. Aquest any farem una altra a La Virreina dels 40 anys de lluita LGTBI.

A BComú existeix l’Eix de  Feminismes i LGTBI on tu també participes, quin paper té a l’estratègia i elaboració d’aquestes propostes que acabaran sent mesures de govern?
És un espai amb companyes que tenen molt coneixement, que aporten molt criteri i treball en l’acompanyament de les polítiques feministes de l’Ajuntament però també per a la construcció d’un espai polític feminista: Barcelona En Comú.

Aquest 8 de març arriba amb una novetat. Una vaga de dones que no és només laboral i estudiantil, sinó també de cures i consum. Quin sentit té tot això?
Crec que la força d’aquesta vaga és que reivindica un treball que és imprescindible per sostenir el mon, un treball que sustenta la feina productiva i que ha estat invisibilitzat durant molt de temps. El treball de les càrregues reproductives de forma majoritària és a les esquenes de les dones que sustenten la llar. I també està invisibilitzat el fet que són les dones dels sectors més precaris i moltes vegades immigrants, les que estan assumint les càrregues de cures que altres dones “amb possibles”, que no cobreixen perquè han aconseguit una millor posició. Té molta potència, per mostrar al mon que el treball no només és productiu i no només és assalariat. El 8 de març cada vegada té més suport i aquest any ens unim a la vaga.

I què es fa des de l’Ajuntament per visibilitzar aquest treball reproductiu i no reconegut?
En matèria de precarietat i visibilitat de les cures, tenim dues mesures de govern. La primera va ser Contra la Feminització de la Pobreza i la Precarietat i l’altre és la Mesura de l’Economia de les Cures, perquè les cures són part de l’economia, no d’aquesta economia tradicional androcèntrica que ens parla només del treball productiu, sinó d’una economia integral que recull aquest treball reproductiu (fer el dinar, rentar la roba, deixar els nens a l’escola)  que sustenta el treball productiu. Dins d’això inaugurarem un nou espai que assessorarà tant a famílies que tinguin càrregues com les que necessitin recursos. També serà una de les coses que quedarà feta en aquest mandat.

Doncs, quina es la valoració global que fas de la feina feta en materia feminista?
Aquest ajuntament està sensibilitzant molt, per exemple, amb les campanyes que arriben a molta gent. Veiem que els serveis de vegades tenen més trucades que, malgrat que signifiquin més agressions, s’ha trencat un silenci que fa uns anys era impensable. Abans era una cosa privada i ara comença a ser un problema social. Considero que l’Ajuntament de Barcelona és un exemple, després de dos anys i mig, de l’esdevenir feminista de les institucions, amb un equip de govern compromès amb la cultura política del feminisme i amb la teoria que ens ha ensenyat durant tants anys el feminisme, entra una institució amb noves maneres de fer i mitjançant la priorització polítiques que aposten pel feminisme. Però hi ha encara molt per fer.